enKara, colectiu de nacionalistes valencians | valencianisme

 
Giner, dilluns 11. Tertulia taller de prosa.

 Llegiran Miquel Àngel Gascón i Anfós Ramón.

 Lloc: Seu de l'AELLVA, C/Alt nº64 Valéncia ciutat
a partir de les 20:00h.

Enguany, 2008, recordem que fa 800 anys que naixqué Jaume I el Conquistador. Deguem al rei Jaume el nostre naiximent com a poble cristià, perque poble ya erem abans. Pero la percepció del monarca que fon Jaume I, és diferent per a les diferents comunitats que formaren part de la Corona d’Aragó. Perque, encara que molts vullguen, el concepte de Corona d’Aragó no evolucionà cap a una “nació”. La Corona d’Aragó es componia de cinc estats –en ocasions, sis i inclús set- en diferents lleis, fronteres i interessos, que dugueren a més d’un enfrontament entre ells.

Dimecres, 9 d´octubre de 2002

Secció: “Especial 9 d´octubre”

12/Diario de Valencia.

Des de que fa decades s'intentà impulsar el valencianisme tant politic com cultural, nos hem estat topetant irremediablement sempre en la mateixa “pedra”.

“Pedra” que nos a minvat les forces, separat, silenciat, enfrontat, debilitat, minorisat, desvertebrat, marginat i quasi provocant en moltes ocasions la nostra propia autodestruccio. Afavorint les politiques, corrents i idees d'aquells que s'oponien i s'oponen a l'enaltiment de Valencia i de tot “lo valencià”.

II. PERFIL

Parlava en el meu anterior articul d’un espai comu, coincident i inqüestionable per als valencianistes; millor dit, per als grups/partits valencianistes que estan disposts a plantar cara per la societat valenciana i contra els atacs del catalanisme i de l’espanyolisme. Eix espai s’ha perfilat d’una forma practicament espontanea, sense discussions ni qüestionaments. I no podia ser d’una atra manera ya que les experiencies vixcudes en els ultims 25-35 anys nos permeten saber qui es qui i a on està cadascu. Ya no podra dir qualsevol que es valencianiste, puix el valencianisme te un perfil –per fi- suficientment definit i que, en termens generals, passe a expondre.

El particularisme onomastic

Els estrangers tambe denominaven al nostre idioma com a valencià.

Una opinió molt generalisada en el catalanisme es el particularisme onomastic, que consistix en afirmar que quan Joanot Martorell o Antoni Canals explicaven que escrivien en valencià era una forma de dir catala, pero com que hi havia un sentiment de valencianitat, una forta identitat local dels valencians, estos li dien valencià. Si demostrem que no era local, sino que fora del nostre Regne també se li dia valencià, l’argument catalaniste serà erroneu, per a variar.

Es tan perillos com absurt este criteri perque nega lo que afirmen els autors, o siga que quan dic blanc estic dient negre. Si es pot capgirar lo que escric, hem acabat en la comunicacio, hauriem de tornar a les senyals de fum.

VII Época – Nº 40 – març de 1998.

Secció: Opinió.

5/Pàtria Nova.

Està clar que: valencià es tot aquell que per circumstancies de la vida naix, treballa o es relaciona en esta maravellosa terra, perque tots sabem que a fi de contes, valencià es el que viu i es desenrolla en la Nacionalitat Valenciana. Pero... ¿de qué val o servix un valencià que carix d'un minim sentiment de valencianitat?

Molts valencians tenen un buit jagant dins de la seua anima, un buit que, de fet no s'han adonat que el tenen, pero que fan gala inconscientment d'ell dia a dia.
De cap manera, el sentiment de valencianitat dels valencians, de molts valencians no s'hi troba en les accions quotidianes que definixen a un poble historicament configurat i clarament diferenciat del restant dels pobles de l'Estat espanyol.