Tertulia taller de prosa Giner
Giner, dilluns 11. Tertulia taller de prosa.
Llegiran Miquel Àngel Gascón i Anfós Ramón.
Lloc: Seu de l'AELLVA, C/Alt nº64 Valéncia ciutat
a partir de les 20:00h.
Tertulia taller de prosa octubre
Octubre.- Dilluns 19. Tertúlia taller de prosa
Llegiran Obduli Jovani i Ernest Barrera
Lloc: Seu de l'AELLVA, C/Alt nº64 Valéncia ciutat
a partir de les 20:00h.
Sopar valencianiste de Valencia universitaria
Valencia Universitaria (VU), que porta 17 anys treballant pel valencianisme i els estudiants del sistema universitari i secondari valencià, realisarà este dissabte 17 d’octubre un sopar de germanor valencianista per a donar a coneixer la nova llinia de treball que seguirà en els proxims cursos. El sopar començarà a les 21:15h en la seu de l’associacio El Piló de Burjassot. El preu d’entrada es de 12 euros.
Els assistents al sopar rebran un regal exclussiu de Valencia Universitaria. Els interessats en apuntar-se poden omplir el formulari ficant el seu nom i llinages o també a través de l'event de facebook.
Jaume I i els valencians
Enguany, 2008, recordem que fa 800 anys que naixqué Jaume I el Conquistador. Deguem al rei Jaume el nostre naiximent com a poble cristià, perque poble ya erem abans. Pero la percepció del monarca que fon Jaume I, és diferent per a les diferents comunitats que formaren part de la Corona d’Aragó. Perque, encara que molts vullguen, el concepte de Corona d’Aragó no evolucionà cap a una “nació”. La Corona d’Aragó es componia de cinc estats –en ocasions, sis i inclús set- en diferents lleis, fronteres i interessos, que dugueren a més d’un enfrontament entre ells.
Als valencianistes militants
Secció: “Especial 9 d´octubre”
12/Diario de Valencia.
Des de que fa decades s'intentà impulsar el valencianisme tant politic com cultural, nos hem estat topetant irremediablement sempre en la mateixa “pedra”.
“Pedra” que nos a minvat les forces, separat, silenciat, enfrontat, debilitat, minorisat, desvertebrat, marginat i quasi provocant en moltes ocasions la nostra propia autodestruccio. Afavorint les politiques, corrents i idees d'aquells que s'oponien i s'oponen a l'enaltiment de Valencia i de tot “lo valencià”.
II Perfil. Confluencia i perfil del valencianisme.
Parlava en el meu anterior articul d’un espai comu, coincident i inqüestionable per als valencianistes; millor dit, per als grups/partits valencianistes que estan disposts a plantar cara per la societat valenciana i contra els atacs del catalanisme i de l’espanyolisme. Eix espai s’ha perfilat d’una forma practicament espontanea, sense discussions ni qüestionaments. I no podia ser d’una atra manera ya que les experiencies vixcudes en els ultims 25-35 anys nos permeten saber qui es qui i a on està cadascu. Ya no podra dir qualsevol que es valencianiste, puix el valencianisme te un perfil –per fi- suficientment definit i que, en termens generals, passe a expondre.
Les falacies del catalanisme (III)
Els estrangers tambe denominaven al nostre idioma com a valencià.
Una opinió molt generalisada en el catalanisme es el particularisme onomastic, que consistix en afirmar que quan Joanot Martorell o Antoni Canals explicaven que escrivien en valencià era una forma de dir catala, pero com que hi havia un sentiment de valencianitat, una forta identitat local dels valencians, estos li dien valencià. Si demostrem que no era local, sino que fora del nostre Regne també se li dia valencià, l’argument catalaniste serà erroneu, per a variar.
Es tan perillos com absurt este criteri perque nega lo que afirmen els autors, o siga que quan dic blanc estic dient negre. Si es pot capgirar lo que escric, hem acabat en la comunicacio, hauriem de tornar a les senyals de fum.
Tertulia taller de prosa
Setembre.- Dilluns 14. Tertúlia taller de prosa*
Llegiran Roser Lacruz i Manuel Casaña
Lloc: Seu de l'AELLVA, C/Alt nº64 Valéncia ciutat
a partir de les 20:00h.
Per als que encara no ho tenen clar: ¡¡pas a la Nacio!!
Secció: Opinió.
5/Pàtria Nova.
Està clar que: valencià es tot aquell que per circumstancies de la vida naix, treballa o es relaciona en esta maravellosa terra, perque tots sabem que a fi de contes, valencià es el que viu i es desenrolla en la Nacionalitat Valenciana. Pero... ¿de qué val o servix un valencià que carix d'un minim sentiment de valencianitat?
Molts valencians tenen un buit jagant dins de la seua anima, un buit que, de fet no s'han adonat que el tenen, pero que fan gala inconscientment d'ell dia a dia.
De cap manera, el sentiment de valencianitat dels valencians, de molts valencians no s'hi troba en les accions quotidianes que definixen a un poble historicament configurat i clarament diferenciat del restant dels pobles de l'Estat espanyol.
Les falacies del catalanisme (II)
L’intercomprensio llingüistica es insuficient per a mostrar que el valencià es català
El criteri d’intercomprensio llingüistica es una de les opinions mes esteses per a provar que el valencià es catala. Consistix en afirmar que si dos modalitats llingüistiques s’entenen son el mateix idioma i sino es aixina estem front a una atra llengua, pero conte contraeixemples que demostre que es invalit com a concepte util. Analisem alguns eixemples:
El cas del Chinenc, son tants dialectes que tenen series dificultats d‘enteniment entre sí. Per tant no serien la mateixa llengua.
En Expolingua estigui parlant en una chica que estava en l’estant del gallec, en valencià a lo llarc de 45 minuts, contant-li la el nostre conflicte, ella digue que m’entenia, per tant el gallec es valencià.








