II Perfil. Confluencia i perfil del valencianisme.
Parlava en el meu anterior articul d’un espai comu, coincident i inqüestionable per als valencianistes; millor dit, per als grups/partits valencianistes que estan disposts a plantar cara per la societat valenciana i contra els atacs del catalanisme i de l’espanyolisme. Eix espai s’ha perfilat d’una forma practicament espontanea, sense discussions ni qüestionaments. I no podia ser d’una atra manera ya que les experiencies vixcudes en els ultims 25-35 anys nos permeten saber qui es qui i a on està cadascu. Ya no podra dir qualsevol que es valencianiste, puix el valencianisme te un perfil –per fi- suficientment definit i que, en termens generals, passe a expondre.
El valencianisme explicat a traves de la dialectica de Hegel
Una de les majors aportacions de Georg Wilhelm Friedrich Hegel a l’historia de la filosofia occidental va ser el seu concepte de dialectica.
Hegel pensava que l’evolucio de les idees i el progrés es produix a través d’un proces dialectic, es a dir, un concepte s’enfronta al seu opost i com a resultat d’este conflicte, s’alça un tercer, la sintesis.
De forma tradicional, esta dimensio del pensament hegelia s’ha analisat en termens de tesis, antitesis i sintesis.
La sintesis supera el conflicte conciliant en un pla superior la veritat contenguda en la tesis i la antitesis. Esta sintesis es convertix en una nova tesis que genera una atra antitesis, donant lloc a una nova sintesis, conformant-se aixina el proces de desenroll intelectual o historic.








