II Perfil. Confluencia i perfil del valencianisme.
August 24th, 2009 | 
enkara
Parlava en el meu anterior articul d’un espai comu, coincident i inqüestionable per als valencianistes; millor dit, per als grups/partits valencianistes que estan disposts a plantar cara per la societat valenciana i contra els atacs del catalanisme i de l’espanyolisme. Eix espai s’ha perfilat d’una forma practicament espontanea, sense discussions ni qüestionaments. I no podia ser d’una atra manera ya que les experiencies vixcudes en els ultims 25-35 anys nos permeten saber qui es qui i a on està cadascu. Ya no podra dir qualsevol que es valencianiste, puix el valencianisme te un perfil –per fi- suficientment definit i que, en termens generals, passe a expondre.
Tags: Les falacies del catalanisme (III)
August 24th, 2009 | enkara
Els estrangers tambe denominaven al nostre idioma com a valencià.
Una opinió molt generalisada en el catalanisme es el particularisme onomastic, que consistix en afirmar que quan Joanot Martorell o Antoni Canals explicaven que escrivien en valencià era una forma de dir catala, pero com que hi havia un sentiment de valencianitat, una forta identitat local dels valencians, estos li dien valencià. Si demostrem que no era local, sino que fora del nostre Regne també se li dia valencià, l’argument catalaniste serà erroneu, per a variar.
Es tan perillos com absurt este criteri perque nega lo que afirmen els autors, o siga que quan dic blanc estic dient negre. Si es pot capgirar lo que escric, hem acabat en la comunicacio, hauriem de tornar a les senyals de fum.
Les falacies del catalanisme (II)
August 13th, 2009 | enkaraL’intercomprensio llingüistica es insuficient per a mostrar que el valencià es català
El criteri d’intercomprensio llingüistica es una de les opinions mes esteses per a provar que el valencià es catala. Consistix en afirmar que si dos modalitats llingüistiques s’entenen son el mateix idioma i sino es aixina estem front a una atra llengua, pero conte contraeixemples que demostre que es invalit com a concepte util. Analisem alguns eixemples:
El cas del Chinenc, son tants dialectes que tenen series dificultats d‘enteniment entre sí. Per tant no serien la mateixa llengua.
En Expolingua estigui parlant en una chica que estava en l’estant del gallec, en valencià a lo llarc de 45 minuts, contant-li la el nostre conflicte, ella digue que m’entenia, per tant el gallec es valencià.
Dénia, ciutat triada
August 11th, 2009 | enkara
El sol començava la seua fugida en el cel, i allí, en el port de Dénia, la tripulació dels set vaixells i els dos balandres sota les órdens de Joan Batiste Basset no podien amagar la seua emoció. Mentrimentres, baixant per la passarela el mateix general, acompanyat pel comandant de la flotilla, començaven a recórrer el camí que els duria a les portes de la ciutat. Pero esta glòria no era fruït d’un sol dia. Tot comenta fa ya molt de temps. L’anterior Rei de la Monarquia Hispànica, Carles II, va agonisar en el seu llit sense haver pogut deixar un descendent real. El relleu del tro de l’Imperi Habsburg no tenia un successor clar. Dos havien sigut els pretenents inicials. Tan Lluis XIV de França com Lleopolt I d’Àustria oferiren com a carta de presentació el fet d’estar casats en filles de Felip IV, i per tant ser cunyats de Carles.
El valencianisme explicat a traves de la dialectica de Hegel
August 10th, 2009 | enkara
Una de les majors aportacions de Georg Wilhelm Friedrich Hegel a l’historia de la filosofia occidental va ser el seu concepte de dialectica.
Hegel pensava que l’evolucio de les idees i el progrés es produix a través d’un proces dialectic, es a dir, un concepte s’enfronta al seu opost i com a resultat d’este conflicte, s’alça un tercer, la sintesis.
De forma tradicional, esta dimensio del pensament hegelia s’ha analisat en termens de tesis, antitesis i sintesis.
La sintesis supera el conflicte conciliant en un pla superior la veritat contenguda en la tesis i la antitesis. Esta sintesis es convertix en una nova tesis que genera una atra antitesis, donant lloc a una nova sintesis, conformant-se aixina el proces de desenroll intelectual o historic.
Les falacies del catalanisme (I)
August 7th, 2009 | enkaraLes falacies no existixen en la ciencia, son incompatibles
Les falacies son erros en l’argumentacio, per tant en cap moment qui les utilisa ni fa ciencia ni busca la veritat, es troba molt llunt, en l’obscuritat de la manipulacio.
Alguns dels fins de la comunicacio son fer-se entendre’s, transmetre, persuadir, ajudar, aconsellar, conseguir, pero si no es respecten una serie de principis estem front a unes atres formes mes perverses de incomunicacio com la desinformacio o la propaganda. Al no existir retroalimentacio no hi ha discurs ni dialectica, a soles un monolec, i per tant no un dialec fructifer.
Estat i nacio: la falsa polemica
August 5th, 2009 | enkara
He sigut un fidel espectador –com tots– de la polemica suscitada a nivell nacional a partir de la modificacio dels estatuts d'autonomia, i la inclusio en els mateixos del terme “nacio” o “realitat nacional”.
L'us partidista empleat tant pels partits majoritaris, com per determinats mijos de comunicacio, afins als uns i als atres, ha distorsionat des del meu punt de vista la realitat. Uns perque aduïxen que “desmembraria l’unitat nacional” i atres perque, darrere d'esta concessio, amaguen en realitat perpetuar-se en el poder.
Els dos sectors nos han volgut embolicar en una falsa polemica ya que, si nos atenem a la definicio de nacionalitat que aporta el diccionari de l'Academia –“la condicio o caracter peculiar dels pobles i individus d'una nacio”–, ningu s'esgarraria les vestidures.
L'eterna creu de Borgonya
August 1st, 2009 | enkara
Enguany, el 28 de maig, es complixen els 223 anys de la bandera roja i gualda espanyola, efemèride transcendental que no tindria tanta repercussió social sino fora perque durant els últims mesos pareix que la guerra de les banderes s´ha deslligat, pero caldria preguntar-se si en alguna ocasió ha estat en la societat espanyola conclosa definitivament esta qüestió. Per a molts és evident que sí, pero per a uns atres sectors de la població (republicans, nacionalistes, carlistes…) pareix que continua sent una problemàtica massa incómoda d'assumir.
El ser humà, inicialment utilisà elements distintius en les seues relacions comunitàries que el particularisaven dins de la colectivitat en la que se desenrollava. Elements que feen referència a la fortalea, divinitat, valor, llinage o que simplement buscaven resultar intimidatoris.
