enKara, colectiu de nacionalistes valencians | valencianisme

Dimecres, 9 d´octubre de 2002

Secció: “Especial 9 d´octubre”

12/Diario de Valencia.

Des de que fa decades s'intentà impulsar el valencianisme tant politic com cultural, nos hem estat topetant irremediablement sempre en la mateixa “pedra”.

“Pedra” que nos a minvat les forces, separat, silenciat, enfrontat, debilitat, minorisat, desvertebrat, marginat i quasi provocant en moltes ocasions la nostra propia autodestruccio. Afavorint les politiques, corrents i idees d'aquells que s'oponien i s'oponen a l'enaltiment de Valencia i de tot “lo valencià”.

VII Época – Nº 40 – març de 1998.

Secció: Opinió.

5/Pàtria Nova.

Està clar que: valencià es tot aquell que per circumstancies de la vida naix, treballa o es relaciona en esta maravellosa terra, perque tots sabem que a fi de contes, valencià es el que viu i es desenrolla en la Nacionalitat Valenciana. Pero... ¿de qué val o servix un valencià que carix d'un minim sentiment de valencianitat?

Molts valencians tenen un buit jagant dins de la seua anima, un buit que, de fet no s'han adonat que el tenen, pero que fan gala inconscientment d'ell dia a dia.
De cap manera, el sentiment de valencianitat dels valencians, de molts valencians no s'hi troba en les accions quotidianes que definixen a un poble historicament configurat i clarament diferenciat del restant dels pobles de l'Estat espanyol.

L'importancia de l'intelectualitat dins d'una cultura es molt important. Una cultura sense intelectuals corre el risc de desapareixer o quedar en la marginacio i l'oblit.

La Cultura Valenciana sempre ha fruit d'intelectuals de maxim nivell internacional. Ya des del Segle d'Or fins als nostres dies molts valencians han estat en l'elit mundial de les seues respectives professions: Lluïs Vives, Joan de Ribera, Joanot Martorell,... Durant l'inici del segle passat l'intelectualitat valenciana s'acostà al valencianisme (dins del proces de la Renaixença) – recordem que inclus Vicent Blasco Ibañez va escriure en valencià i participà en els Jocs Florals. En el franquisme l'intelectualitat va seguir en el valencianisme encara que acostant-se a postulats mes catalanistes degut a la falta de recolzament de la burguesia valenciana cap al moviment.